Bones compis!
Volia deixar-vos una recomanació de lectura que em sembla molt interessant, i que crec que ens pot ajudar a estimular certs debats.
Es tracta de Manual para quemar el Liceo (2024), de Jaron Rowan (no coneixia el tio, treballa de profe universitari a BCN). A mode de resum:
-
El llibre fa una anàlisi dels conceptes moderns d’art i cultura, heredats de la l’imaginari il·lustrat i burgès, i de per què són problemàtics. Investiga la noció de cultura com a conjunt de “produccions culturals”, majoritàriament elaborades per unes persones especials, els “artistes” o “autors”, i destinades al refinament de l’individu, a fer-nos “millors” i més civilitzats. La cultura moderna té tres biaixos: individualisme (individu com a subjecte de drets culturals, com a receptor de cultura per progressar), subjectivisme (escissió subjecte-objecte, exaltació de la perspectiva del creador individual) i emotivisme (èmfasi com la cultura fa sentir a cada persona; renúncia a arribar a consensos, generar moviments o direcció ideològica; relativisme fonamentat en les emocions).
-
Demostra com aquesta concepció ha servit per escindir la cultura d’allò social i confinar-la a una esfera “autònoma”, apolítica, lluny de la materialitat i de la vida. La cultura deixa de ser allò que succeeix quotidianament entre grups socials, deixa de ser de domini públic, i passa a ser quelcom que alguns produeixen i que ha de ser fet accessible a la ciutadania.
-
Exposa com aquesta noció de cultura li és instrumental a la ideologia burgesa i a la reproducció de l’estat i el capital. Explica, de manera polèmica però interessant, com la protecció pública de la cultura pot donar lloc a formes d’intervencionisme que determinen què és i què no és digne de ser considerat cultura, marginant a la perifèria expressions culturals dissidents (lògicament, l’Estat silenciarà qualsevol proposta que posi en perill la seva pròpia reproducció). Argumenta que, en aquest sentit, les lluites en defensa de la cultura haurien d’entendre’s com a lluites purament socials; que hem d’anar amb compte de no conformar-nos amb la demanda de “drets”, i lluitar per redefinir quina cultura volem construir: una que sigui lliure, emancipatòria, ordinària en el sentit de no pertànyer a la classe creadora sinó al conjunt de la classe treballadora.
-
Desenvolupa una noció de cultura “ecològica”, és a dir, cultura com a sistema en relació amb altres sistemes (la subjectivitat, la societat, la ideologia), i no com a esfera autònoma.
Us deixo el PDF del llibre, per si li voleu fer un cop d’ull. Crec que val la pena!!!
Abraçades <3
